Camilo Pérez Laporta

El gegant de la música Alcoiana


Un dels músics alcoians que més van saber endinsar-se en el cor de la festa, va ser Camilo Pérez Laporta (1852-1917), que si en 1904, amb Benixerraix no va aconseguir convertir en realitat el seu ideal artístic, tres anys més tard: 1907, any mateix del boom d’A ben Amet, sí que va aconseguir la seua consagració definitiva amb la marxa àrab La Canción del Harem, estrenada per la Primitiva Albaidense sota la dirección de José María Bellver, en el certamen musical de la Fira de juliol valenciana, marxa que va meréixer el bis, amb nova eixida de la banda pel cós valencià, a instàncies del jurat, que presidia Gabriel Parés, director de la banda de la Guàrdia Republicana de París, banda convidada d'excepció en aquest Certamen i en l'agrupació del qual, la marxa del senyo Camilo va figurar molts anys de repertori.

I a la marxa mora, els secrets de la qual i tècnica ningú millor que ell coneixia, va bolcar la seua inspiració Camilo Pérez Laporta en aquestos dotze títols que són el seu millor exponent i que alguns d'ells encara figuren en el repertori de la festa: Benixerraix (1904), La Canción del Harén (1907), La Alhambra (1907), Valencia-Alcoy (1908), Abd-el Azís (1908) Muley Hafid (1908), El poema del sultán (1911), La fiesta del santón (1911), El llanto del Boabdil (1912), Caminando al desierto (1912), Camino de Zeluán i El Zoco el Arbá (1912). Tot un model d'inspiració i bon fer musical d'aquest mestre són els pasdobles compostos exprofés per a la festa, des d'aquella Fagina, de 1879, El Capitán (1894), Micalet Sou (1896), El Transvaal i Krouger (1900), Fontinens -expressament escrit per a La Lira del Clariano, d'Ontinyent-, (1909), La primera de abono (1913), El capitán de Zuavos (1915) fins a eixe últim que ens va deixar pocs mesos abans de la seua mort, titulat El chiquet d'Apolo (1916).

En Camilo Pérez Laporta, es va donar el cas curiós d'haver cursat estudis d'Harmonia amb Juan Cantó, músic que va rebre del senyo Camilo les primeres lliçons de solfeig. Va ser director, per oposició, de la Municipal de Villena, Novísima i Primitiva d'Alcoi, al front de la qual va estar des de 1913 fins a la seua mort. En la llista de carrers alcoiana de 1977, un nou carrer, en la confluència del carrer El Camí, porta el seu nom.

El seu Himno a la Santa Faz (1890) va meréixer premi de la Sociedad Espectaclub, d'Alacant i en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, de 1908, va obtindre guardó el seu poema simfònic Lo crit del palleter, any aquest que a Alcoi -ho destacava la premsa-, un pasdoble seu: Serrallo, per a la Música Nueva d'Albaida, composició exprofés per a l'entrada de moros de les nostres festes, va cridar poderosament l'atenció a les vint-i-dos músiques que en aquells dies es trobaven a Alcoi i a l'abril de 1917 -any de la seua mort-, les bandes Primitiva i Lírica Moderna, d'Alcoi, les de Cocentaina, Bellreguart, el Real de Gandia, Benigànim, Gaianes, i la Nueva, de Muro, participants en l'entrada de moros, van interpretar composicions seues.

Nostra Festa, tom III, pàg. 52-53.

 Per a saber més de Camilo Pérez Laporta: